En els últims dies, ens hem vist sorpresos per una sèrie de comunicacions d'Hisenda i de l'AEAT en relació a canvis en el contingut i la forma de presentació del model 349, que han estat realment dignes dels germans Quintero.
Efectivament, no n'hi havia prou amb que, a finals d'any i mitjançant una Resolució de la DGT es modifiqués el Reial Decret del Reglament del IVA (cosa ja de per si sorprenent), sinó que la redacció de l'apartat desè d'aquesta Resolució va ser tan confusa que va obligar a la Agència Tributària a publicar una nota informativa intentant aclarir el contingut de la Resolució.
Peró ho van fer amb tan mala fortuna que la resposta va afegir confusió i alarma entre els contribuents (pocs) que se'n van assabentar. I quan ja ens havíem fet a la idea de que calia córrer a presentar declaracions mensuals, surt una nova nota de l'AEAT retractant-se del que havia dit.
La qüestió es que a finals de febrer de l'any 2008 (és a dir fa ja dos anys!) la UE va publicar una Directiva en la que en s'establien unes modificacions en el contingut i els terminis de presentació de les declaracions model 349 per les quals s'haurien d'incloure en aquestes, a demés de les adquisicions i entrega de bens, els serveis intracomunitaris, tan els rebuts com els fets, en funció del lloc de realització del servei (definició del lloc que també modificava l'esmentada Directiva), i s'establia la obligació de presentar mensualment la declaració si es complien una sèrie de requisits. Aquesta directiva donava temps als Estats membres fins al primer de gener del 2010 per a adaptar les seves legislacions nacionals.
Ara bé, sembla que l'Administració espanyola, que tan gelosa es mostra en fer complir els terminis als administrats, culpant-los de negligents si per qualsevol desgràcia es passen un sol dia del termini fixat, no te cap interès en aplicar aquesta mateixa diligència a les seves obligacions i es va trobar que a finals de desembre del 2009 se li acabava el termini sense haver fet els deures i no se li va ocórrer res mes que decretar el canvi mitjançant una resolució feta de pressa i corrents.
I aquí trobem els primers problemes. El primer es determinar quina validesa legal te la modificació de les obligacions d'un reial decret per mitjà d'una simple resolució administrativa. Si no estic errat segueix vigent la norma de la jerarquia normativa, de forma que mai una norma de rang inferior podia alterar el que estava establert en una norma de rang superior, i, a demés, les resolucions dels òrgans administratius (en aquest cas la Direcció General de Tributs) no tenien facultat d'imposar obligacions, sinó tan sols d'aclarir el sentit de les obligacions establertes per les lleis o els decrets.
El segon problema es el de la publicitat de la norma ja que les empreses no poden estar pendents de tota la legislació publicada, (lleis, decrets, ordres ministerials, resolucions, instruccions, etc) a la recerca d'aquelles que les puguin afectar. Per tant no es d'estranyar que a la majoria d'elles, se'ls hagués passat per alt la publicació d'aquesta resolució, i que per tant, tot i aplicant la llei i els decrets que la desenvolupen, estesin incorrent en falta greu de negligència al presentar declaracions amb el contingut erroni i fora de termini, incorrent en risc de ser sancionades.
Peró no n'hi havia prou en la precipitació i traïdoria, sinó que en la redacció de la resolució, al establir el canvi en la obligació de presentar les Declaracions mensualment, i determinar els paràmetres per calcular el mínim a partir del qual aquest canvi seria obligatori, es van fer un embolic tal entre les Adquisicions (AIB) i les Entregues de Bens (EIB), i les Prestacions de Serveis (PIS) i les Adquisicions de Serveis (AIS), que no quedava gens clar quins d'aquests conceptes servien per a calcular la obligació mensual o trimestral.
L'embolic era tan fort i el temps de presentació de la primera declaració mensual tan a prop que, l'AEAT va publicar una Nota Explicativa en la que, interpretant malament el contingut de la Directiva, determinava que el límit de 100,000 € que permetia seguir presentant declaracions trimestrals operava només amb les entregues de bens i prestacions de serveis (EIB i PIS), però que si l'obligat tributari tenia adquisicions de bens o serveis (AIB o AIS), fos quin fos el seu import estava obligat a presentar declaracions mensuals. I això ho deien en prou feines quinze dies abans de la data límit de presentació!
Peró el sainet no s'acabava aquí, i quan ja ens havíem mobilitzat comunicant als nostres clients la necessitat de presentar aquest mes la declaració, surt l'AEAT amb una nova Nota Informativa rectificant el que havia dit i deixant la obligació de presentació mensual només per les empreses que superessin els 100,000 € en EIB o PIS, amb independència de que tinguessin o no AIB o AIS. Es a dir que allò que la seva mera existència abans implicava la obligació de presentació mensual, ara passava a no tenir cap mena de rellevància.
Tot plegat com podeu veure és prou confús, i atempta a la obligació de la Administració de ser clara en la promulgació de normes de forma que aquestes pugin ser complertes per els obligats i evitar-los situacions d'incompliment per mala interpretació.
La pregunta final es que, tenint en compte que si aquest seguit de despropòsits (de fet segueix sense rectificar-se el despropòsit del rang normatiu) els hagués fet un obligat tributari seria severament castigat, qui castigarà a la administració?
Em temo que la resposta serà que ningú, i quedarà pales, un cop mes, que existeix una doble vara de mesurar, una doble moral respecte al tracte que reben els administrats i el que rep l'Administració, duplicitat a la que s'hauria posar fi si volem, d'un cop per tots, ser un país eficient i just.
Joan Garcia Xuclà
0 comentarios:
Publicar un comentario en la entrada